Gòrgies



(en grec Γοργίας ο Λεοντίνος)

Filòsof sofista grec. Va néixer a Leontins, a Sicília, ca. 485/490 aC i va viatjar per tota Grècia, de ciutat en ciutat, com a sofista, ensenyant i practicant la retòrica. Va tenir una llarga vida i va morir ca.391/388 aC. És contemporani de Protàgores i va ser deixeble d'Empèdocles però, pel que sembla, li va marcar decisivament la influència de l'escola eleàtica, que va fer entrar en crisi les seves conviccions, conduint-li a mantenir tesis nihilistes, que va exposar en la seva obra principal, i l'única plenament filosòfica: Sobre la naturalesa i sobre el no-ser. Sent ja gran va viure durant un temps a Atenes. Va ser mestre de Tucídides, Agató, Isòcrates, Críties i Alcibíades. Plató el fa aparèixer com a interlocutor de Sòcrates en un diàleg que porta el seu nom. Va morir a Làrissa (Tessàlia), c. 380 aC, als 105 anys.

En la seva obra Sobre la naturalesa o sobre el no-ser ataca la postura eleàtica, i defensa l'escepticisme. Les seves idees poden resumir-se en tres tesis:

1. Res no existeix.
2. Si existís alguna cosa no podria ser coneguda.
3. Si alguna cosa existent pogués ser coneguda, no es podria comunicar amb el llenguatge.

1) La primera tesi la defensa de la manera següent. Si alguna cosa existís, hauria de ser eterna o bé no ser-ho. Si fos eterna, hauria de ser infinita i, si fos infinita, no podria estar en res. Però, allò que no està en res no existeix. D'altra banda, si no fos eterna, hauria d'haver començat a ser, però, per a començar a ser, abans hauria de no ser, la qual cosa és impossible, ja que el no ser no és. Així, ni és eterna ni té origen i, per tant, no és.

2) La segona tesi parteix de l'afirmació de Parmènides segons la qual no és possible pensar el no ser. Però, si el no ser no pogués ser pensat, no hi hauria l'error. Atès que l'error existeix, s'infereix que pot pensar-se el no ser. Així, podem dir que hi ha coses pensades, que no existeixen, i coses no existents (com a personatges mítics, per exemple) que poden ser pensades. D'aquesta manera assenyala, contra Parmènides, que existeix una escissió entre pensament i ser i, per tant, si alguna cosa fos, no podria ser pensada. (Noti's que Gòrgies usa com a mètode de raonament el procediment de reducció a l'absurd, tan hàbilment desenvolupat per Zenó d'Elea i altres eleates).

3) La tercera tesi defensa que la paraula no comunica més que sons. Mitjançant el llenguatge no transmetem colors, sabors, grandàries, etc., sinó solament sons. I, igual que la vista no veu els sons, l'oïda no sent els colors. Amb això posa de manifest el divorci existent entre signe i significat, i destaca la impossibilitat de transmetre la realitat mitjançant la paraula.

S'ha afirmat que aquestes tesis de Gòrgies eren més aviat un mer exercici retòric pel qual volia demostrar que, mitjançant l'ús hàbil del llenguatge, és a dir, mitjançant la retòrica, es podien defensar fins i tot les tesis més absurdes. No obstant això, més aviat es creu que, encara que realment Gòrgies va voler posar en ridícul les tesis dels seguidors de l'escola d'Elea, va acabar abraçant un profund nihilisme i escepticisme. Per això, partint d'aquesta situació de crisi, es va bolcar en l'ensenyament de la retòrica, però sense voler ensenyar la virtut, sinó solament l'ús persuasiu del llenguatge. D'aquesta manera, va concebre el seu ensenyament com a transmissió d'un art de persuasió basat en una ètica de situació fortament relativista. Va destacar l'immens poder de la paraula, la màgia del logos que sedueix, persuadeix i transforma l'ànima, i la va comparar a l'acció dels fàrmacs sobre el cos. També el llenguatge pot sanar o emmalaltir una ànima. A més, va ser el primer a estudiar el llenguatge des d'una perspectiva estètica i va analitzar l'essència de la poesia. Concebia l'art com un engany, però un engany intel·ligent que ennobleix a qui el practica (perquè mostra la seva capacitat de fabulació i imaginació) i a qui es deixa enganyar (perquè mostra la intel·ligència de comprendre el missatge de l'artista). Aquestes reflexions sobre l'art van ser posteriorment recollides per Plató (que va destacar l'aspecte d'engany i d'imitació de l'art) i per Aristòtil (que va subratllar l'aspecte purificador o catàrtic de l'art). Altres obres destacables de Gòrgies són: Encomi d'Helena, i Defensa de Palamedes.