Antony Flew

Antony Flew va néixer a Londres (Anglaterra), el dia 11 de febrer de 1923. Va morir a Reading (Anglaterra) el 8 d'abril de 2010. Durant la segona guerra mundial va ser un oficial d'intel·ligència de la força aèria real i va treballar en el Bletchley Park el juny de 1944, en el mateix centre on treballà Alan Turing. Després de la guerra, va estudiar a Oxford i es va graduar amb Gilbert Ryle, destacat representant de la filosofia del llenguatge ordinari.

Flew va ser professor de filosofia a Christ Church, Oxford. Més tard, va ser professor a la Universitat d'Aberdeen, i posteriorment professor de filosofia a la Universitat de Keele. També, durant un breu temps va ser professor a la Universitat de York, Toronto. Entre 1973 i 1983 va ser professor de filosofia a la Universitat de Reading. Durant aquesta època, en el seu llibre de 1975, Thinking About Thinking va desenvolupar un dels seus més famosos arguments, la fal·làcia de "cap escocès veritable" (No true Scotsman). Abans, durant els anys 50 del segle XX també va desenvolupar un conegut argument en defensa de l'ateisme desenvolupat per John Terence Wisdom conegut com la paràbola del jardiner invisible per a destacar la diferència entre els judicis basats en la fe i els basats en dades empíriques. En aquest famós conte de Wisdom que va desenvolupar Flew, es fa manifest que els creients religiosos no permeten a ningú "falsar" les seves afirmacions, sinó que simplement canvien les seves creences per a adaptar-se a la pregunta. ( "Antony Flew "Theology and Falsification," 1950").

La paràbola del jardiner

La paràbola del jardiner, tal com la va reelaborar Antony Flew és com segueix:

Dos exploradors troben en un clar d'un bosc unes quantes flors i arbustos. Un d'ells diu que això és obra d'un jardiner; l'altre ho nega. Per veure qui té raó, planten la tenda en aquest lloc i el vigilen estretament, però no veuen res. El "creient" emet llavors la hipòtesi que el jardiner és invisible. Patrullen el lloc amb gossos perquè olorin el presumpte jardiner invisible, però no passa res. El "creient" diu llavors que el jardiner, a més d'invisible, és inodor. Posen tanques electrificades, per veure si amb elles aconsegueixen detectar al jardiner, però res passa. El "creient" diu llavors que el jardiner és a més intangible i insensible als xocs elèctrics. Finalment el "escèptic" diu: "Què queda de la teva afirmació original? ¿En què es diferencia el que tu en dius un jardiner invisible, intangible, eternament elusiu, d'un jardiner imaginari o fins i tot de cap jardiner? ( "Antony Flew "Theology and Falsification," 1950").

En God and Philosophy (1966) i The Presumption of Atheism (1976), Flew va defensar que hom hauria de pressuposar l'ateisme fins que l'evidència d'un Déu aparegués. Flew també va criticar la defensa del lliure albir com a defensa respecte del problema del mal.

Quan Anthony Flew rondava els vuitanta anys van circular rumors segons els quals havia deixat l'ateisme i adoptat alguna mena de creença religiosa. Flew va negar aquests rumors, tot i que va caracteritzar la seva posició de l'ateisme com no incompatible amb alguna forma de deisme. No obstant això rebutja les idees d'un més enllà i, de Déu com a font de bondat (explícitament planteja que si Déu existís hauria creat una gran quantitat de maldat).

En una entrevista el desembre de 2004, quan tenia 84 anys, Flew va dir que creia en un Déu molt diferent del Déu del cristianisme i allunyat del Déu de l'Islam, ja que ambdós són mostrats com dèspotes orientals omnipotents. No obstant això, quan se li va tornar a preguntar si era teista ho va negar explícitament, dient "I'm still an atheist", encara que no rebutjava el deisme. Flew basava aquesta nova orientació en les dificultats per a trobar una explicació naturalista de l'origen de la vida, i es va acostar a la teoria del "disseny intel·ligent". Tenint en compte la seva edat i els seus canvis d'opinió alguns van atribuir aquestes vacil·lacions a la senilitat.