Eusebi de Cesarea

Apologista i historiador cristià. Va néixer a Cesarea de Palestina d'on va ser bisbe en l'època de l'emperador Constantí, del que era amic.

La seva activitat apologètica està recollida en la seva Preparació a la demostració evangèlica. Com altres apologetes usa en la seva apologètica moltes tesis de la filosofia grega, especialment del platonisme. És un dels autors que va defensar la tesi que considera a Plató com un precursor del cristianisme i afí a la figura de Moisès. Però, a més de la seva obra apologètica, és considerat el fundador de la història eclesiàstica. La seva Història de l'església és una important font documental, ja que en ella va recopilar gran quantitat de documents i escrits de l'església primitiva fins a l'any 324, i narra multitud de fets.

Encara que es va mantenir sempre dins dels límits de l'ortodòxia, va participar en la controvèrsia sobre l'arrianisme i va intentar trobar una solució de compromís entre les posicions d'Arri i les ortodoxes, ja que apreciava l'elaboració intel·lectual de l'heretgia arriana que negava la divinitat de Jesucrist. Va escriure una monumental Crònica en deu llibres sobre la història, des dels orígens del món fins al vintè any del mandat de Constantí. En aquesta obra, exposa una cosmologia amb elements hilozoistes i efectua un estudi de les teogonies paganes antigues que va tenir gran influència als segles XVI i XVII. Va destacar també per la seva defensa del cristianisme enfront dels atacs de Porfiri (Contra Porfiri, obra en trenta llibres), i per la seva defensa de Orígenes (Apologia d'Orígenes). A més d'aquestes obres, també són destacables: Vida i panegíric de Constantí; Topografia de Terra Santa; Opuscles sobre els màrtirs i Tractat sobre l'encarnació (5 vols.).