Galvano Della Volpe

Filòsof italià, nascut a Imola. Va ser professor d'història de la filosofia de 1939 a 1965, a la universitat de Messina; inicialment partidari de l'«actualisme» de Giovanni Gentile, versió idealista i dialèctica dels plantejaments de G. Vico, ho va abandonar després, portat per un esperit positivista i empirista, per a desembocar en el marxisme, com a crítica materialística i històrica de l'idealisme de Hegel. En els seus estudis sociològics va advocar per la implantació d'un socialisme democràtic. Va conrear també la lògica i l'estètica. La seva obra més significativa és Logica come scienza positiva [La lògica com a ciència positiva] (1950).