Niels Bohr

Físic danès, nascut a Copenhaguen, professor de la universitat d'aquesta mateixa ciutat i fundador de l'Institut de Copenhaguen per a la física teòrica, ara anomenat Institut Niels Bohr. D'origen jueu per línia materna, a causa de l'ocupació alemanya fuig en 1943 a Suècia, després passa a Anglaterra i finalment a Amèrica, on participa en el projecte «Manhattan», en Els Àlbers. En 1922 rep el premi Nobel de física. Acabada la guerra, torna a Dinamarca i dirigeix de nou l'Institut.

Treballant sobre el model d'àtom de Rutherford, mestre seu, que considerava inexplicable segons la física clàssica i les hipòtesis dels quants de Planck (1900), ampliada per la dels quants de llum d'Einstein (1906), crea el nou model teòric atòmic, que després, per obra de Heisenberg, de Broglie i Schrödinger, es converteix en la mecànica quàntica.

En el desenvolupament immediat d'aquesta teoria sorgeix el problema que la matèria atòmica es presenta sota el doble aspecte d'ona i corpuscle; a Bohr es deu la teoria de la complementarietat, presentada en la seva conferència al Congrés de Volta, en Com, Itàlia, El postulat quàntic i l'evolució més recent de l'atomística (1927), on tracta els conceptes de posició (segons l'ona) i d'impuls (segons la magnitud de moviment) com a complementaris: pròpiament com a incompatibles, ja que determinar un impedeix determinar l'altre, però se'ls anomena complementaris perquè els seus conceptes formen part de la mateixa teoria. Segons la lògica (de la complementarietat) que exigeix aquesta teoria, donats dos enunciats complementaris, si un és veritable, l'altre no és ni veritable ni fals. De les seves obres amb contingut epistemològic destaquen Teoria atòmica i descripció de la naturalesa (1934), Física atòmica i coneixement humà (1958).