Erwin Schrödinger

Físic austríac, nascut a Viena, un dels membres del Cercle de Viena. Va ensenyar física teòrica a les universitats de Jena, Stuttgart, Breslau, Zuric i Berlín, on va succeir a M. Planck en la càtedra, i, fugint del règim nazi, a Oxford i Dublín. Als 69 va tornar a treballar en l'Institut de Física de la Universitat de Viena. És un dels pares de la teoria quàntica, en la qual la mecànica ondulatòria que ell proposa, a partir de la de De Broglie, constitueix el seu nucli més important; en 1933 va rebre el premi Nobel de física, juntament amb P.A. m. Dirac.

Es va interessar també per altres camps d'estudi, especialment el de les relacions entre física i biologia, contribuint al desenvolupament de la biologia molecular i aplicant la teoria dels quants a la genètica. D'això tracta el seu famós llibre Què és la vida? (1944). Les seves preocupacions epistemològiques li porten a conrear l'assaig de tipus filosòfic: La naturalesa i els grecs (1948), Ment i matèria (1956), i Què és una llei de la naturalesa? (1962).