Bruno Bettelheim

(Viena, Austria; 28 d'agost de 1903 – Chicago, Estats Units; 13 de març de 1990)

Psiquiatre i psicoanalista austríac, nascut a Viena (Àustria) però nacionalitzat nord-americà. Estudia psicologia i filosofia a la universitat de Viena i exerceix en aquesta ciutat com psicoanalista. En 1938, any de l'annexió d'Àustria per Alemanya, és fet presoner i passa un any en camps de concentració nazis. El 1939 es trasllada als EUA i, en 1944, adopta la nacionalitat americana i ensenya a les universitats d'Illinois, Chicago i Califòrnia.

En la seva primera publicació, Conducta individual i col·lectiva en situacions extremes (1943), estudia els efectes de la propaganda nazi sobre els presoners dels camps de concentració. Les seves investigacions següents, Love Is Not Enough (1950) i Truants from Life (1955), se centren principalment en els nens amb trastorns emocionals greus i especialment autistes. En Dynamics of Prejudice [Dinàmica del prejudici] (1950), estudia els prejudicis socials, en particular l'antisemita, i en The Meaning and The Usis of Enchantment: Importance of Fairy Tales [traduït com a Psicoanàlisi dels contes de fades] (1976), la importància dels contes per a la bona socialització del nen.

Va tenir una forta incidència en la concepció de l'autisme, que Bettelheim atribuïa, en gran part, a deficiències per part de la criança dels pares. Poc a poc però, es va anar veient la manca de base científica de les seves idees i les seves concepcions psicoanalítiques es van anar desdibuixant ja a finals del S.XX.