Ángel Amor Ruibal
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Ángel Amor Ruibal» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Amor Ruibal, Ángel».
Filòsof i filòleg espanyol, nascut a Porranes (Pontevedra), sacerdot, canonge i professor a Santiago de Compostel·la. Malgrat la seva educació escolàstica, manifesta un esperit independent i crític, en la seva obra filosòfica fonamental, Els problemes fonamentals de la filosofia i el dogma (1914-1936), en considerar que l'Escolàstica només és una adaptació no assolida, i fins a no convenient, del platonisme i l'aristotelisme a la revelació. A les seves propostes més originals de filosofia, útil com a suport del missatge cristià, se les denomina correlacionsme i teoria nocional del coneixement. La relació no és un element accidental del món, com succeeix en la filosofia clàssica, sinó la mateixa estructura de totes les coses, que es componen d'elements constitutius i les seves relacions. Aquestes relacions s'organitzen en conjunt significatius per a l'enteniment atent al caràcter relacional de l'ésser. Entre subjecte i món, entre home i ser, existeix una correlació prèvia a tot coneixement conscient, una afinitat natural, per la qual l'home capta que l'ésser és; és el coneixement per nocions. El coneixement per idees, conscient i lògic, consisteix a saber què són els éssers.
Entre les seves obres, destaquen Els problemes fonamentals de la filologia comparada, 2 vols., Santiago de Compostel·la (1904-1905) i Els problemes fonamentals de la filosofia i el dogma, 10 vols., Santiago de Compostel·la (1914-1964).