Apetit

(del llatí appetitus, tendència natural, instint) Tendència o inclinació al bé connatural, o desig del bé que es busca com un fi. És terme tradicional basat en la psicologia aristotèlica de l'anàlisi de les tendències o desitjos dirigits a un fi. En l'edat mitjana, l'Escolàstica, en la seva anàlisi dels desitjos, distingia sobretot entre apetit concupiscible (tendència a aconseguir un fi sensible) i irascible (tendència a evitar un dany sensible), i entre apetit racional i sensitiu. Tomàs d'Aquino distingeix entre apetit natural, el del menjar, per exemple, sensitiu i impulsat per la imaginació o la sensació, i el racional, que és la determinació de la voluntat.

Entre els filòsofs moderns que mantenen encara punts de vista comunes amb els escolàstics, destaquen les profundes i renovadores concepcions psicològiques de Spinoza, per a qui l'home sencer és apetit o desig (veg. text).

Veg. Text d'Spinoza sobre la servitud humana.

Veg. Spinoza: el desig, essència mateixa de l'home