Acte

(del llatí, actum, de agere, obrar, actuar; en grec, ὲνέργεια, enérgeia, activitat, força) En general, l'acció humana, a la qual se suposa, per definició, conscient i voluntària. Diem, així, «acte moral» o «acció moral». En un segon sentit, més precís en l'àmbit filosòfic, procedent de la tradició filosòfica aristotèlica, un dels dos conceptes, del binomi acte i potència, amb què Aristòtil explica el canvi al món físic. Si «potencia» és la possibilitat de ser alguna cosa, «acte» és la realitat de ser-ho. Enfront de la potència, l'acte es caracteritza per l'existència i la determinació (conjunt de propietats definibles). La idea global que Aristòtil té de la naturalesa és que es tracta d'un conjunt de coses que han arribat a ser, o de potències actualitzades. Aristòtil també utilitza, per a acte, el terme entelèquia (έντελέχεια), perfeccionament, amb el sentit d'allò que té en si mateix el principi de la seva perfecció, amb la qual cosa assenyala que l'acte és principi de la perfecció o perfecta realització d'una cosa.