Veritats de raó / veritats de fet
De Wikisofia
La revisió el 12:20, 1 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "lógica" a "lògica")
Expressions degudes a Leibniz amb les quals distingeix dos tipus d'enunciats veritables. Les veritats de raó (vérités de raison) són necessàries, puix que la seva contradictori -o la seva negació- és lògicament impossible. Les veritats de fet (vérités de fait) són contingents, ja que el seu contradictori -o la seva negació- és lògicament possible (veure text). Les primeres funden la seva necessitat en el principi de contradicció, o de identitat, i les segones en el principi de raó suficient (o causalitat).«Untriángulo té tres angles interns» és una veritat de raó necessària basada en el principi de contradicció; la seva oposada «algun triangle no té tres angles interns» és lògicament impossible. En canvi, «César va passar el Rubicó» és una veritat de fet, contingent, ja que el seu oposat és lògicament possible («César no va passar el Rubicó»), només fonamentada en el principi de raó suficient, o de causalitat.
Aquesta divisió de Leibniz és paral·lela a la qual va fer Hume entre relacions d'idees i qüestions de fet, i a la de Kant, entre judicis analítics i judicis sintètics, i a l'habitual entre a priori i a posteriori. Una de les diferències fonamentals entre aquests autors consisteix que, segons Leibniz, les veritats de fet també són veritats de raó per a una ment infinita.