Stanisław Leśniewski

Lògic i filòsof polonès. Stanisław Leśniewski va néixer el 30 de març de 1886 a Serpuchov, població situada a uns 100 km de Moscou. Fill d'un enginyer ferroviari que treballava en la construcció del Transsiberià, va passar la seva infància a Sibèria. Va efectuar els seus estudis universitaris a diverses universitats alemanyes. Així, entre 1904 i 1906 va estudiar filosofia a Leipzig. En 1905 va ser alumne de psicologia amb Wundt. Entre 1906 i 1909 va estudiar a Heidelberg, Zuric i Munic, on va ser alumne del neokantià Hans Cornelius. En 1910 va a la universitat polonesa de Lvov i entra a formar part del cercle creat al voltant de Kazimierz Twardowski, i en el qual es trobaven autors com Kotarbinski, Ajdukiewicz, Chwistek i uns altres. Va centrar el seu interès en l'estudi de les paradoxes lògiques, en la teoria de probabilitats i en l'estudi de la lògica de relacions. El seu estudi Una contribució a l'anàlisi de les proposicions existencials li va valer el doctorat en 1912. Va morir el 30 de maig de 1939.

En 1914 va publicar una solució audaç i imaginativa a la paradoxa de Russell en introduir la noció de classe col·lectiva, que està a la base de la seva teoria mereològica o mereologia, coneguda també com a teoria dels noms. En general, segons Lesniewski, la majoria de les antinòmies deriven d'una confusió originada per la superposició dels usos discursiu i col·lectiu de les expressions de la teoria de conjunts. És a dir, per la confusió entre ser element d'una classe determinada o ser part d'un cert objecte. En 1915 marxa a Rússia, on treballa en la seva mereologia i publica Fonaments de la teoria de conjunts, que és el primer sistema mereològic, escrit en obert diàleg crític amb els Principa Mathematica de Russell i Whitehead. En 1918 escriu Fonaments filosòfics del marxisme, i en 1920 accedeix a una càtedra de filosofia de les matemàtiques a Varsòvia. Com a alumne de doctorat va tenir a Tarski, qui sempre va confessar la gran influència del seu professor. Seguint el suggeriment de Chwistek va adoptar el llenguatge formalitzat en les seves obres lògiques, i es va proposar elaborar un ampli sistema formal d'ontologia centrat en l'estudi dels primers principis lògics i ontològics. Aquest sistema es coneix com a prototètica, que també va influir en el pensament de Tarski. Des de la seva càtedra de Varsòvia va col·laborar activament amb Kotarbinski i va mantenir una relació d'influència recíproca amb Lukasiewicz, sent una de les figures clau del cercle o grup de Lvov-Varsòvia. La seva obra més coneguda és Fonaments d'un nou sistema de principis de la matemàtica, publicada en 1929.

Juntament amb Nelson Goodman és considerat el fundador del nominalisme contemporani.