Walter Benjamin

Filòsof i assagista alemany, nascut a Berlín, de família hebrea. Va estudiar a Friburg, Berlín, Munich i Berna, on es va doctorar amb una tesi sobre art. Va treballar com a traductor i periodista a Berlín i París, on va fugir amb l'arribada dels nazis al poder, i on es va fer membre col·laborador de l'Institut per a la Investigació Social. Esperant que li arribés el visat, enviat per Horkheimer, mentre preparava embarcar-se per als Estats Units, va ser capturat a la frontera per la policia espanyola i es va suïcidar en la població catalana de Portbou.

D'acord amb el tipus d'època que li toca viure, percep el món humà com alguna cosa que ha sofert una ruptura, o una fractura, de sentit, que es constitueix en amenaça per a la supervivència de l'individu i l'individual. La seva obra, L'origen del drama barroc alemany (1928), és l'exposició de les línies fonamentals de la seva teoria de l'art i de la funció de l'art al món modern, al que assigna una funció de símbol reconciliador, perquè transforma el caos en ordre, i perquè posa de manifest que el valor -i el sentit- està en el singular i particular.

Però l'art és reconciliació aparent, perquè l'art pertany a l'aparença i, a més i sobretot, perquè en l'època moderna ha perdut la seva «aura» significativa, això és, el seu sentit lligat al culte i a la màgia, d'on va néixer, per convertir-se en un bé de consum i un valor de mercat, per causa de les tècniques de reproducció de gravats i imatges (fotografies, pel·lícules, impressió) que li fan perdre la seva singularitat i, per tant, el seu valor i sentit. La pèrdua de l'aura de l'art modern té, no obstant això, una contrapartida positiva: és una forma d'acabar amb el patrimoni hegemònic cultural de la burgesia.

En les seves obres anteriors, Sobre el llenguatge en general i sobre el llenguatge dels homes (1916) i l'assaig titulat La tasca del traductor, presenta una teoria del llenguatge inspirada en els comentaris talmúdicos. El llenguatge originari -el fet lingüístic primari- és la paraula de Déu, que crea el que diu. En els llenguatge humans la relació cusi-paraula és dificultosa; el crític literari ha de buscar la veritat del text a través de la interpretació. La pèrdua de significat s'estén a totes les coses, perquè la fractura, l'escissió està en tot. En tot hi ha signes que han d'interpretar-se.

• Bibliografia:Obres de Walter Benjamin