Fenomènic

 (del grec φαινόμενoν phainómenon, allò que apareix, l'aparent, derivat de phainein, aparèixer o simplement semblar)

Relatiu als fenòmens, raó per la qual el seu significat varia segons el sentit que es doni al terme «fenomen». Pot remetre al que es presenta a la consciència en tant que és percebut per ella, amb el supòsit que justament només d'això té certesa la consciència; així, en Berkeley i Hume. Pot referir-se al que és objecte d'experiència, en el sentit kantià d'única realitat objectivament coneguda que correspon als nostres conceptes, com en la tàcita afirmació que, més enllà del fenomènic, està la cosa en si. En la fenomenologia, el terme s'aplica a la realitat o a les coses mateixes en la mesura que són percebudes per l'esperit: el que són les coses s'apareix o manifesta en la intencionalitat de la consciència.

D'alguna manera significa també el simplement aparent. En ciència, l'observable i experimental.