Justícia

(del llatí iustitia, justícia, conformitat amb el dret, ius)

Terme de difícil definició concreta per la multiplicitat de significats, que s'estenen des de l'àmbit religiós (justícia com a «justificació» per la fe) al social (justícia legal, distributiva, social), al privat (justícia com virtut), al públic i institucional (justícia com a poder judicial); el terme abasta els diversos enfocaments amb què s'ha tractat al llarg del temps, encara que modernament tendeix a entendre's com referida a l'ordenament social just: una teoria de la justícia ve a ser una teoria de la societat justa.

Es distingeix entre una significació «objectiva», per la qual és primàriament un ordenament i es refereix al públic i social, i especialment al dret i a les institucions públiques, i una significació «subjectiva», per la qual és primàriament una virtut personal, que regeix les relacions entre persones.

En un sentit general, s'associa a l'actitud de l'home de vida moral recta, a l'home que anomenem «bo»; Plató recorre a aquest sentit quan relaciona la justícia amb el Bé: és just l'home que, sota la idea del Bé, ordena la seva vida, igual com és justa la ciutat que, sota la guia del governant que coneix el Bé, ordena a les classes que la componen al compliment de la seva fi. Per a Aristòtil, la justícia (δικαιοσύνη, dikaiosýne) és virtut: virtut total, que engloba totes les altres virtuts ètiques, i consisteix en l'observança de la llei (justícia legal) i virtut parcial, que divideix en justícia distributiva i correctiva o commutativa; la primera regula la distribució de càrregues i premis en la societat, i la segona les relacions personals (Ètica a Nicòmac, 1129 a-1131 a). La justícia legal aristotèlica s'allunya de la idea platònica del Bé i s'orienta, sense ressonàncies religioses, al bé comú de la societat. Ulpiano (cap a 223 dC), en definir el dret com l'art del bé i del just, enumera les característiques d'aquest tipus de vida: «viure de forma honrosa i acreditada, no perjudicar els altres i donar a cadascun el seu» (Digesto, I,1,10,§ 1). Tomàs d'Aquino, principal exponent de la filosofia escolàstica medieval reitera les distincions d'Aristòtil, fonamenta la justícia legal (social) en la llei eterna i, a la justícia particular que Aristòtil anomenava correctiva, l'anomena commutativa.

Amb l'aparició de les noves teories sobre el dret natural es mantenen d'una banda els dos aspectes bàsics de la justícia, com a virtut social i com a virtut personal, però la justícia legal es basa, no ja en la llei eterna, sinó en la raó humana, o en un ordre natural que la raó humana accepta i entén. En tots dos casos, es manté l'antic principi formal, formulat per Ulpiano i els Escolàstics, que «justícia és donar a cadascun el que li és hagut de».

Les modernes teories de la justícia es formulen en el camp social, on significa primàriament «equitat» en la distribució de càrregues i beneficis socials. Es distingeix entre una justícia formal, que remet a la igualtat de tots els ciutadans davant la llei en l'aplicació de la justícia entesa com a procediment judicial, i una justícia material, que es refereix als criteris reals amb què ha de procedir-se a la distribució dels béns socials; en aquesta cap tot tipus de discussions teòriques i pràctiques: si es distribueix segons la necessitat, el mèrit, l'esforç o la col·laboració, i com s'aconsegueix fer-ho.

En l'actualitat són importants la teoria de la justícia de John Rawls i la de Norbert Nozick. La noció de justícia distributiva que sosté Nozick (vegeu referència) rebutja atenir-se a criteris de distribució: just és el que s'obté mitjançant una conducta legítima, i aquest autor fa de la llibertat d'elecció un dels fonaments de la justícia. Segons Rawls, autor que ha dut a terme un dels més influents estudis actuals sobre el tema amb la seva obra Teoria de la justícia (1971), que relaciona la idea de justícia amb la de contracte social com a fonament de la societat, «just» seria el que els ciutadans, en una situació que denomina «la posició original», decideixen mantenir com a principis fonamentals de la societat a què lliurement accedeixen: el primer d'aquests principis es refereix a la igualtat bàsica de tots i el segon, a les diferències que han d'admetre's per bé de tots (veg. text).

Vegeu justícia commutativa / distributiva.

___________________________________________________