Pensament

(del llatí pensés, derivat de pendere, pesar)

En sentit ampli, tot fenomen mental (veure cita). En un sentit filosòfic més restringit i precís, l'activitat pròpia de l'enteniment, que pot considerar-se activa, en oposició de la sensació, que pot considerar-se passiva. En Aristòtil, pensar és l'activitat del nous, o enteniment, part superior de l'ànima, que aprehende l'intel·ligible en el sensible (veure cita). Descartes identifica el pensament amb «substància pensant», igual com identifica la matèria amb la «substància extensa»; el pensament és l'atribut o propietat principal de la primera, i l'extensió l'és de la segona. Kant distingeix entre «pensar» i «conèixer»; coneixem si apliquem conceptes a dades sensibles, mentre que pensem quan els conceptes no corresponen a res sensible; conèixer és activitat de l'enteniment i pensar l'és de la raó; el límit del coneixement és l'experiència, el de la raó només el principi de no contradicció; i sobre l'activitat intel·lectual en general observa que «els pensaments sense continguts són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues» (veure text).

Les investigacions psicològiques actuals se centren en el pensament com a resolució de problemes, plantejament sostingut des del camp de la filosofia ja per John Dewey. Les teories més destacables sobre aquest tema són la teoria asociacionista del pensament, defensada pel empirisme britànic clàssic, des de Hobbes a John Stuart Mill, i pels psicòlegs que expliquen el pensament com un aprenentatge per condicionament; la teoria «gestáltica» del pensament, sostinguda pels psicòlegs de la Gestalt, que consideren que el pensament és el resultat de la comprensió del conjunt de la situació, i l' epistemologia genètica de Piaget, que explica el pensament com un desenvolupament evolutiu de la intel·ligència en un procés d'adaptació al medi ambient. El procés d'abstracció, clau per entendre el fenomen psicològic del pensament, és un dels temes de major importància que investiga la psicologia empírica.

Les formes de pensament bàsiques que contempla la lògica tradicional són el concepte, l'enunciat i el raonament.

Veure: coneixement,teoria del coneixement.