Leonard Bloomfield

Lingüista americà, nascut a Chicago. Va estudiar a les universitats de Harvard i Wisconsin. Després de doctorar-se a Chicago, va completar els seus estudis a Alemanya amb Karl Brugmann. De retorn als EUA, va ensenyar germanística i lingüística general a Chicago i Yale, i en 1933 va publicar la seva obra més important, Language. De formació neogramàtica i comparatista, pensa que el comparatisme ha esgotat les seves possibilitats i critica la poca importància concedida pels comparatistes a la lingüística descriptiva. Segons Bloomfield, per a descriure una llengua no cal cap coneixement històric; les relacions d'una llengua amb una altra diferent entorpeixen la seva descripció, ja que poden induir a creure que certs trets han de ser universals. Les similituds i divergències entre llengües han d'abordar-se una vegada feta la descripció adequada de cadascuna, només així l'estudi serà inductiu i no especulatiu. «Les úniques generalitzacions útils que es poden fer sobre el llenguatge són generalitzacions inductives» (vegeu la citació). La teoria bloomfieldiana del llenguatge es basa en uns pressupostos conductistes, pels quals només té en compte els estímuls i respostes observables, menyspreant qualsevol al·lusió a factors no físics que considera no aprehensibles i el recurs a la introspecció. Bloomfield proposa el següent esquema:

[math]\displaystyle{ E\rightarrow{r} .... e\rightarrow{R} }[/math]

A la lingüística li interessa l'estudi dels fets de parla (el segment «r ... i» del diagrama), que poden ser registrats per a sotmetre'ls a una anàlisi, però no té possibilitats de fer un estudi científic del significat, perquè entén Bloomfield que el significat és «la situació en què el parlant emet una forma lingüística i la resposta que suscita en l'oïdor» (L. Bloomfield, Lenguaje, Universitat Nacional de S. Marcos, Lima 1964, p. 120.). Per a conèixer el conjunt d'estímuls i condicions del parlant i la situació i respostes de l'oïdor, es requeriria un coneixement universal; per aquest motiu sigui impossible un tractament científic del significat.

El sistema de descripció lingüística utilitzat per Bloomfield és el distribucionalisme, que consisteix en la descripció dels elements en relació amb les estructures i contextos segons els quals s'organitzen i combinen (distribució) fins a arribar als elements mínims no analitzables. Aquesta anàlisi de constituents immediats, que tanta fortuna faria entre els seus seguidors, és extraordinàriament rigorós, però alhora insuficient, perquè com ell mateix reconeix tots els enunciats poden ser descrits plenament en termes de formes lèxiques i gramaticals; només el significat no pot ser descrit en termes de la ciència del llenguatge.

La superació de l'obra de Bloomfield es va produir en utilitzar la funció semàntica, al costat de la sintàctica com a element identificador. La lingüística transformacional va rebutjar explícitament la concepció conductista del llenguatge i la poca atenció prestada al significat, però la pragmàtica moderna ha formulat la idea que és essencial prendre en consideració factors relatius de l'entorn extralingüístic: la posició social del parlant i del receptor, el tipus de situació social en què es trobin, els coneixements o creences del món real que el parlant aporti al seu discurs, etc.

La influència de l'obra de Bloomfield en la lingüística nord-americana va ser molt notable fins a intervinguts els anys cinquanta, encara que no va despertar el mateix entusiasme en els cercles europeus i la seva obra va rebre dures crítiques, sobretot per la falta de teories abstractes i fórmules generals. Noam Chomsky va criticar la seva orientació conductista, sobretot en la versió que d'ella va fer B.F. Skinner.

Va col·laborar en l'Enciclopèdia Internacional de la Ciència Unificada amb l'article Aspectes científics de la ciència (1939). Altres obres destacades són: An Introduction to the Study of Language [Introducció a l'estudi del llenguatge],Belt-Holt, Londres-Nova York 1914; publicat com Language, Holt, Nova York 1933, i Linguistic Aspects of Science [Aspectes lingüístics de la ciència], University of Chicago Press, Chicago 1939.

____________________________________