Pluralisme

El pluralisme és la doctrina metafísica que defensa l'existència d'una pluralitat de substàncies diferents irreductibles entre si i sense que cap d'elles sigui més originària que les altres. S'oposa tant al monisme com al dualisme, ja que mentre el primer sosté que tots els éssers procedeixen d'una única substància, el segon afirma l'existència de només dues substàncies diferents: matèria i esperit.

En la història del pensament el terme pluralistes s'utilitza per a designar diversos moviments filosòfics diferents. El primer d'ells és el representat per les doctrines d'alguns filòsofs presocràtics, que van sostenir el pluralisme per fer front als problemes que havien suscitat les posicions monistes d'Heràclit (tot és canvi) i de Parmènides (l'ésser és immòbil), de manera que per a afirmar l'evidència del canvi van haver de parlar no d'un únic ser sinó de diversos éssers. És el cas de la doctrina dels elements d'Empèdocles (que afirma que tot l'existent és producte de la combinació de quatre elements i dues forces), de la teoria de les homeomeries d'Anaxàgores o de l'atomisme de Leucip i Demòcrit que afirmen que tot el que existeix és el fruit de la combinació d'àtoms que es mouen en el buit, regits per l'atzar i la necessitat. En conjunt, aquests filòsofs són denominats els pluralistes.

En l'època moderna s'ha qualificat de pluralista la monadologia de Leibniz, ja que, encara que accepta la procedència de tots els ens a partir de la creació divina, sosté l'autonomia de cadascun d'aquests ens entesos, cadascun d'ells, com mònades. En l'època contemporània s'han qualificat de pluralistes les doctrines de J.F. Herbart, de A.N. Whitehead i de William James que en lloc de pensar l'univers com una única unitat, conceben un pluriverso de forma sinequista.