Michel Eyquem de Montaigne

Filòsof escèptic francès, nascut al castell de Montaigne, Périgord. El seu pare va voler donar-li una exquisida educació i va impedir que, fins als sis anys, conegués una altra llengua que el llatí. Va estudiar a les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Bordeus, va ser un gran coneixedor de la literatura humanista de la seva època, i va participar en la vida política del seu temps com a membre del parlament de la ciutat de Bordeus i fins i tot com a alcalde durant quatre anys. Després d'un viatge a Itàlia, es va retirar al seu castell lliurat a la lectura i a la correcció de les seves obres.

La seva obra més coneguda i més influent són els tres volums de Éssais [Assaigs], publicats entre 1580 i 1588, sent d'ells el fonamental el denominat Apologia de Ramon Sibiuda, que va escriure després d'haver llegit les recentment publicades obres de Sext Empíric i haver traduït i comentat la Theologia naturalis sive liber creaturarum (Teologia natural o llibre de les criatures) del metge i filòsof català (anomenat Sabunde, Sebonde, Sebond o Sibiuda), que afirmava que l'home pot conèixer per la raó natural totes les veritats religioses. Montaigne sosté decididament la total incapacitat de l'home per a conèixer amb certesa i, enfront de l'optimisme renaixentista, s'adhereix a posicions pròpies de l'estoïcisme, l'epicureisme i el pirronisme, sobretot. Adopta com a lema de la seva vida, Que sais-je [Què sé jo?], a saber, l'actitud escèptica del savi que dubta de tot i és conscient de les seves limitacions en el conèixer. L'influx de les obres de Montaigne va ser considerable entre els anomenats llibertins, i molts autors del s. XVII, entre ells Bacon, Mersenne, Gassendi i Pascal i, sobretot, Descartes, que segurament va tenir present l'escepticisme de Montaigne en la seva recerca d'un criteri de veritat.

• Bibliografia:Obres de Michel de Montaigne