Veritat com a consens

Variant de la teoria pragmàtica de la veritat, atribuïble a Jürgen Habermas, segons el qual «veritat» no és un predicat o propietat d'una proposició o enunciat, sinó una exigència ideal d'aquest, per la qual es reclama dels altres l'assentiment, o el consens intersubjectiu, una vegada presentades les justificacions amb què se sosté i s'afirma un enunciat. El rerefons d'aquesta teoria suposa que els enunciats que es pretenen veritables, com actes lingüístics que són, es profereixen en una situació ideal de diàleg, en la qual ha de ser possible un discurs lliure i racional.

Vegeu termes relacionats.

certesa

criteri de veritat

modalitats alètiques

Tarski, A.

valor de veritat

veritat

veritat analítica

veritat com a coherència

veritat com a consens

veritat com a correspondència

veritat com a redundància

veritat conceptual

veritat formal

veritat lògica

veritat necessària

veritat pragmàtica

veritat sintètica

veritat, teoria semàntica de la

veritats de raó

veritats eternes

verificabilitat

veritativo-funcional

versemblança

verum ipsum factum

Teoria_minimista_de_la_veritat