Incest, tabú de l'

 Prohibició de mantenir relacions sexuals i contreure matrimoni entre persones que estan dins d'uns determinats graus de parentiu consanguini, especialment entre parents de primer grau.

Es considera una prohibició o tabú universal, encara que no en sentit absolut i admet excepcions. (De fet, en l'actualitat, hi ha països que han despenalitzat l'incest, com Suècia, per exemple).

Durant bastant temps es va creure, per la influència de Lewis H. Morgan i de S. Maine, que el fonament d'aquesta prohibició estava en les conseqüències genètiques desastroses que suposaria una reiterada relació sexual entre persones consanguínies. Però, de fet, en diferents societats es marquen diferents graus de prohibició i, en algunes societats primitives, la prohibició aconsegueix més a persones bastant allunyades en el seu parentiu que a parents més propers. Fins i tot s'han descrit societats en les quals el tabú de l'incest aconsegueix a persones ni tan sols relacionades consanguíniament. D'aquí, que no pugui explicar-se aquest tabú apel·lant a les possibles conseqüències biològiques d'aquestes relacions. A més, el desconeixement dels mecanismes genètics entre els pobles primitius faria encara més problemàtica aquesta explicació, máxime quan s'ha comprovat (<Malinowski, The Sexual Life of Savages) que nombroses societats primitives desconeixen la relació existent entre sexualitat i procreació. D'altra banda, com bé saben els criadors d'animals i plantes que usen aquest mètode per augmentar la qualitat dels seus productes, la unió entre individus posseïdors de la mateixa dotació genètica solament reforça els caràcters genètics, tant negatius com positius. De fet, com assenyalen Leslie White (La ciència de la cultura, Paidós, Buenos Aires 1964, p.285) i Marvin Harris (Introducció a l'antropologia general, Aliança, Madrid 1993, p.354), Cleòpatra, reina d'Egipte i dona excepcional, «va ser el producte d'onze generacions d'encreuaments consanguinis restringits germanastres dins de la dinastia ptolemaica». Certament, també es coneixen excepcions d'aquest tabú encara que, en aquests casos excepcionals les persones autoritzades a practicar l'incest posseeixen un estatus especial, com en el cas de les dinasties faraòniques de l'antic Egipte (en què era obligatori el matrimoni entre germans), entre alguns aborígens de Hawaii, entre els Azande d'Àfrica central o en el Perú incaico.

Des del punt de vista de l'antropologia cultural s'han proposat diferents explicacions per a aquest tabú. A part de la ja esmentada (i criticada) explicació referent a les possibles causes, genèticament nefastes, d'una relació entre persones consanguínies, s'ha dit també que era una prohibició de caràcter instintiu (Lowie i Hobhouse) però, com assenyala Leslie White (La ciència de la cultura, Paidós, Buenos Aires p. 283), a part de la pobresa d'aquesta explicació, si el fonament d'aquest tabú fos instintiu, com s'ha dit en algunes ocasions, com s'explicaria que totes les societats promulguin lleis per impedir-ho? Segons Freud, en canvi, la universalitat del complex d'Èdip mostraria que les tendències incestuosas són un dels impulsos més arrelats en la humanitat, d'on provindria el caràcter ambivalent que presenta, propi de tot tabú: desig i repressió. I. Durkheim relacionava el tabú de l'incest amb el totemisme. Segons Durkheim, ja que la sang és coneguda per tots els pobles com un fluid vital, i ja que en la desfloració es pot produir sang, s'ha d'evitar l'incest i l'endogàmia, ja que vessar sang del propi grup totèmic seria un crim. Però aquesta teoria generalitza el totemisme, la qual cosa no és admesa pels etnòlegs que, si bé reconeixen el tabú de l'incest com a universal, consideren que el totemisme no ho és. Edward Burnett Tylor atribueix la prohibició de l'incest a la necessitat dels grups humans de cooperar entre si per permetre la seva supervivència. Segons Tylor, «L'exogàmia, en permetre que una tribu en vies de creixement mantingui les seves files atapeïdes per mitjà d'unions constants entre els seus clans que es dispersen, la fa capaç de vèncer qualsevol nombre de petits grups on es practica l'endogàmia i que són aïllats i desvalguts. Una vegada i una altra en la història del món, les tribus salvatges han d'haver-se vist planament davant la simple i pràctica disjuntiva de fer matrimonis amb estranys o de ser exterminats», o com diu White -que defensa el punt de vista de Tylor-, amb la definició i prohibició de l'incest, les famílies van prendre en el procés cooperatiu el paper d'unitats i també de grups. El matrimoni va ser primer un contracte entre famílies, després entre grups encara més grans. La prohibició de l'incest té, doncs, una motivació econòmica, en un sentit ampli (seguretat i subsistència): l'endogàmia es va prohibir i el matrimoni amb membres d'altres grups es va fer obligatori amb la finalitat d'optimitzar la cooperació. En forçar als homes a l'exogàmia reforcen la integració de grups socials més amplis, ja que «La cooperació entre famílies no pot ser establerta si els pares es casen amb els fills, i els germans amb les germanes. És menester trobar una manera per superar aquesta tendència centrípeta amb una força centrífuga. La solució va ser trobada amb la definició i prohibició de l'incest».

Claude Lévi-Strauss

En la mateixa línia, Lévi-Strauss també relaciona la prohibició de l'incest amb l'evitació de l'endogàmia, a fi d'estendre les relacions socials i evitar l'esclat de conflictes en el si de la família. De fet, Lévi-Strauss considera que «tot el que és universal en l'home es deriva de la naturalesa i es caracteritza per l'espontaneïtat; [...] tot el que és constret per una norma pertany a la cultura i presenta els atributs del relatiu i particular», però justament el tabú de l'incest es troba en el punt d'articulació entre la naturalesa i la cultura, i forma part dels mecanismes d'intercanvi existents en tota societat, de manera que tant les regles de matrimoni, com el tabú de l'incest i les estructures del parentiu, formen una espècie de llenguatge destinat a assegurar una certa cooperació i comunicació entre els individus.

Des de la perspectiva de l'etologia s'ha assenyalat que en algunes espècies (les oques silvestres, per exemple) existeix una inhibició en les relacions sexuals entre els animals que procedeixen de la mateixa incubació, tret que siguin separats immediatament després de néixer. Des d'aquest punt de vista s'ha considerat la possibilitat de l'existència d'algun mecanisme biològic d'insensibilització sexual entre els individus d'un mateix i reduït grup. Però no sembla que aquest tipus de conducta sigui generalitzable i, molt menys, aplicable a l'espècie humana, donada la gran diversitat de graus de prohibició de les relacions incestuosas en les diverses cultures.

Sigmund Freud

Des de la perspectiva psicoanalítica, Sigmund Freud dóna una explicació del tabú de l'incest que exposa, fonamentalment, en Tòtem i tabú, i que repeteix en Moisès i la religió monoteista. Freud, basant-se en conjectures de Darwin relatives a l'estat primitiu de l'home, en els estudis d'Atkinson sobre el sistema patriarcal i de W. Robertson Smith sobre les pràctiques de sacrificis i el banquet totèmic, afirma que el tabú de l'incest procediria de l'assassinat del Pare, home poderós que dominava el clan, que monopolitzava totes les dones, mares i filles, i que separava els joves que havien madurat sexualment per impedir que compartissin les dones del grup. Procediria, doncs, d'un parricidi inicial. Els germans expulsats, fills del mateix pare monopolitzador de les dones, van ajuntar els seus esforços, li van assassinar i van devorar i, d'aquesta manera, van posar fi a l'horda paterna (veure text). Però, una vegada mort, va aparèixer l'ambivalència que els guiava (ambivalència que es presenta també en tot tabú, que és, simultàniament, sagrat i impur): odiaven al pare alhora que li estimaven i, després de la seva desaparició, es va imposar el reconeixement de la seva superioritat i el respecte, amb el que, en lloc de repartir-se les dones, que era la seva motivació inicial, van decidir seguir mantenint la voluntat del pare assassinat, obeint-ho després de la seva mort. En conseqüència van fer un solemne pacte de no tocar cap de les dones del pare i apariar-se amb dones procedents d'altres famílies. La prohibició de matar al pare i realitzar el coit amb la mare apareixen conjuntament en els dos crims d'Èdip, «i amb els desitjos primitius del nen, el renaixement del qual o insuficient repressió formen potser el nòdul de totes les neurosi» (Tòtem i tabú, cap. IV), amb el que mostra la relació existent entre el tabú de l'incest i el complex d'Èdip.

Bibliografia