Dýnamis

(del llatí potentia, capacitat o poder, que tradueix el terme grec δύναμις, dýnamis)

La capacitat o el poder de fer alguna cosa que Aristòtil usa en el sentit peculiar de principi metafísic de l'ésser de les coses i del canvi (veure cita). És el principi correlatiu a l`acte, o enérgeia (ἐνέργεια), i de l'entelèquia (έντελέχεια , entelékheia), en tant que aquesta és la plenitud de l'acte (vegeu el text). El moviment és el pas de la potència a l'acte, o de la possibilitat a l'actualitat, i les coses mateixes no són sinó potències actualitzades; són un compost de potència i acte, de la mateixa manera que són un compost de matèria i forma.

Aristòtil distingeix diversos aspectes diferents d'aquesta noció, i anomena potència:

a) al principi del moviment o del canvi que es dóna en un altre. Aquesta és la potència activa;

b) a la capacitat de realitzar alguna cosa perfectament segun la pròpia intenció;

c) a totes aquelles qualitats posseïdes per les coses en virtut de la qual són difícilment degenerables (i, per tant, tendeixen a ser el que són).

D'altra banda Aristòtil posa en connexió les nocions de potència i impotència amb les de possible i impossible (vegeu el text). Aquesta caracterització de la potencialitat es presta a una certa ambigüitat, ja que es presta a ser entesa tant com a possibilitat, o com preformació. Aquesta ambigüitat segueix estant latent en molts autors posteriors (en Locke, per exemple, qui en el seu Essay segueix la noció aristotèlica de potència).

Veure acte i potència.