Concepció del món

Sinònim, en la pràctica, de Weltanschauung, visió del món, cosmovisió i imatge del món, termes que expressen una «visió» global del conjunt de l'univers amb la qual l'home intenta captar el sentit que aquest té pel home, no merament des d'una perspectiva teòrica, sinó també vital, amb l'objectiu tàcit o explícit que li serveixi com a marc orientatiu del seu acció pràctica. Els elements constitutius d'aquesta visió són no només idees, sinó també i sobretot creences, judicis de valor, actituds vitals i sentiments. L'expressió, com Weltanschauung, l'han usat ja autors com Kant, Schleiermacher i Dilthey (veure text ), sobretot, en la història de la filosofia, però ha estat la sociologia, especialment per obra de Max Weber, la que ha donat al terme el significat de «sistema de creences» propi d'un grup social, noció que equival a la de ideologia.

Les concepcions del món plantegen a la filosofia l'avaluació dels aspectes de les creences i actituds vitals, sobretot, que no són justificables racionalment, ja que el seu nucli és, en definitiva, una fe irracional. Per això es diu que no existeixen concepcions científicas del món, però sí que pot haver-hi una ciència de les concepcions del món. El marxisme va pretendre que la interpretació materialista i econòmica de la història i de l'home fongués en una sola cosa ciència, filosofia i concepció del món (veure text ).