Antonio Rosmini Serbati

Filòsof i teòleg italià, nascut a Rovereto, Trentino. Va estudiar a Pàdua, i va fundar, en 1828, una congregació religiosa, anomenada Institut de la Caritat, o bé «rosminianos», amb una branca femenina de les Germanes de la Providència, dedicades a l'ensenyament de nens pobres. Durant un temps va participar en la vida política de la seva època, actuant com a diplomàtic del govern del Piemont.

Les seves idees filosòfiques es van orientar a combatre els «errors» de la filosofia il·lustrada, especialment el sensisme i l'empirisme, tant el clàssic com el de l'escola escocesa del sentit comú. A ells oposa un intent de síntesi entre teories agustinianas, tomistes i kantianes, que es funda en la idea de ser com a forma a priori de tot coneixement. L'ésser adopta tres formes: real, ideal i moral, l'estudi del qual incumbeix, respectivament, a la metafísica i ciències empíriques, com la psicologia, les ciències ideològiques i les ciències deontològiques.

En el desenvolupament específic d'aquestes ciències deontològiques, moral, dret i política, resideix la importància històrica d'aquest autor i el seu influx sobre la realitat política del seu temps, en concret per l'accent posat sobre el concepte de persona, llibertat, propietat privada, limitació dels drets de l'Estat, i un intent de renovació de la vida religiosa en general i de la mateixa Església (temàtica de Les cinc nafres de l'Església, 1831).

• Bibliografia:Obres d'Antonio Rosmini