Falsacionisme

La teoria sobre el mètode científic, de Popper,basada en la seva concepció de la ciència com a sistema de conjectures i refutacions, segons la qual una hipòtesi o teoria científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions -cap procediment inductiu- pot establir la confirmació d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí pot determinar-se, mitjançant la refutació o falsació de la mateixa. Imre Lakatos, filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un falsacionisme dogmàtic i un falsacionisme metodològic.

El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com Ayer, Kuhn i Nagel, i que suposa l'afirmació fonamental que la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutarlas. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una versió ingènua, atribuïble a Popper, i una versió refinada, la del propi Lakatos (veure text ), que admet una certa acceptabilitat o una certa verificabilitat de les hipòtesis.