Hans Driesch

Biòleg i filòsof alemany. Va néixer a Kreuznach i va estudiar a Jena amb Ernst Haeckel. Posteriorment, es va especialitzar en embriologia. Entre 1891 i 1900 va dirigir el centre zoològic de Nàpols i, més tard, va ser professor en diverses universitats (Aberdeen, en 1907-1908; Heidelberg, entre 1909-1920; Colònia i Leipzig).

Els seus estudis empírics d'embriologia li van conduir a la filosofia, ja que necessitava unes bases filosòfiques per a exposar la seva concepció de l'evolució, oposada, per complet, als corrents mecanicistes. En aquest sentit, en el context de la filosofia de la biologia, Driesch figura com un dels màxims representants del vitalisme. De fet, el seu interès per la filosofia era fruit de l'elaboració de les seves hipòtesis biològiques evolucionistes antimecanicistes, motivades pels seus estudis embriològics. L'experiència amb les cèl·lules de la gàstrula d'un eriçó de mar, que en ser dividides no donaven lloc a individus incomplets, sinó que reproduïen en grandària més petita l'individu complet, li va donar armes contra el mecanicisme. Per Driesch estava clar que el desenvolupament biològic no era reductible a fenòmens merament mecànics però, per a conceptualitzar aquest rebuig del mecanicisme, va reelaborar una sèrie de conceptes filosòfics, especialment, els conceptes de causalitat total, de totalitat i d'entelèquia. Pel concepte de totalitat, un tot (al món orgànic) és major que la suma de les seves parts i, al seu torn, en la part (en el germen) està ja continguda la totalitat que, en virtut de la causalitat total, està orientada teleològicament (a la manera de l'ortogènesi). Quant a l'entelèquia (concepte que, evidentment, és pres d'Aristòtil, per a qui designa l'actualització plena del que està en potència), la concep com un principi immaterial que explica l'evolució de la vida i del món. L'entelèquia apareix com un principi teleològic, el caràcter del qual plenament metafísic és defensat per Driesch en les seves obres filosòfiques. L'entelèquia és irreductible als mecanismes dels processos inferiors. Driesch divideix la filosofia en «doctrina de l'ordre» (que estudia el món inorgànic) i en «doctrina de la vida» (que estudia el món orgànic). Aquesta divisió és fruit del seu convenciment en la irreductibilitat del superior (la vida, l'orgànic) a l'inferior (l'inert, l'inorgànic), i part –com també ho va fer Bergson (veg. text)– de la distinció entre dos tipus d'ordres.

L'entelèquia, que en certa manera és concebuda per Driesch com una mònada en sentit leibnizià, és la que determina tot el desenvolupament del ser orgànic, i és supraindividual. D'aquesta manera, cada individu és solament una part de la vida suprapersonal de l'entelèquia.

• Bibliografia:Obres d'Hans Driesch