Emmanuel Mounier

Filòsof francès. Va estudiar amb el bergsonià J. Chevalier, qui li va transmetre la influència del pensament de Bergson i de Blondel, així com un sòlid coneixement de Descartes i Pascal. Va obtenir una plaça com a professor d'institut en Neuilly. Posteriorment es va traslladar al Liceu francès de Brussel·les i, finalment, va viure a Lió, després de nombrosos viatges, especialment a Àfrica. La seva activitat filosòfica està indissolublement lligada al corrent personalista cristià, del qual és el màxim exponent, i que li va ser inspirada per les influències del P. Pouget, J. Maritain, N. Berdiaev, G. Marcel i Ch. Peguy. En 1932 va fundar la revista Esprit, que va aglutinar a diferents autors personalistes (en el seu comitè de redacció van figurar filòsofs com: J.Lacroix, J.M. Domenach, A. Béguim, P.L. Landsberg, P.A. Touchard, etc.). Aquesta revista, que va tenir una gran influència fins a la Segona Guerra Mundial, va sorgir inicialment com a reacció en contra, segons les seves paraules, del capitalisme materialista i del col·lectivisme despòtic, i en el context de la crisi política i econòmica dels anys trenta i l'auge dels feixismes i totalitarismes (veg. text). Davant la situació de crisi, no només econòmica i política, sinó de valors, proposa remeis espirituals. Partint de les seves posicions catòliques, va rebutjar tant el materialisme capitalista com el marxisme, representat a França especialment per Sartre, al que critica fonamentalment pel rebuig de tot l'espiritual.

Vinculat amb les orientacions existencialistes cristianes, les arrels de les quals es troben en la filosofia de Kierkegaard, i amb autors com Jaspers, Berdiaev i Gabriel Marcel, proposa centrar tota reflexió filosòfica en el valor únic de la persona, i en la inserció d'aquesta en la societat i al món (veg. text). Va mantenir també estretes relacions amb altres filòsofs cristians, com els espiritualistes Louis Lavelle i René Le Senne, encara que enfront de la tradició merament espiritualista, Mounier defensa un realisme personalista. Per Mounier, que es va interessar especialment en la caracterologia, la persona és essencialment llibertat i espontaneïtat creadora; és transcendència, i es caracteritza també per l'obstinació en el món, que evita l'aïllament de la pura espiritualitat individual, i condueix a la persona col·lectiva, inspirada en la noció cristiana de la comunió dels sants. Però també és cos i no solament esperit (veg. text). Per Mounier, no obstant això, el major perill per a la noció de persona ho troba en una tradició filosòfica separada de les arrels cristianes, com el mateix racionalisme, o el pensament científic modern (veg. text).

• Bibliografia:Obres d'Emmanuel Mounier