Susanne K. Langer



Filòsofa nord-americana. Va néixer a Nova York en el si d'una família d'immigrants alemanys. Va estudiar en el Liceu Francès de Nova York. Després d'obtenir el batxillerat va ingressar en el Radcliffe College (Cambridge, Mass. EUA), on es va doctorar en filosofia. A partir d'aquest moment va ser professora en diverses universitats: Delaware, la Universitat de Colúmbia (Nova York), Viena, el mateix Radcliffe College, i en el Connecticut College for Women.

El seu centre d'interès es va dirigir cap a l'estudi de l'activitat simbòlica, tant artística com a lingüística (veg. text 1 i text 2 ). De fet, la seva primera activitat es va iniciar amb l'estudi de les formes simbòliques i de la naturalesa de l'art, i es va vincular estretament a les investigacions de Cassirer, encara que també va rebre la influència de Peirce, Wittgenstein i Freud. Considera que l'activitat simbòlica és la característica essencial de l'espècie humana –pel que pensa que l'estudi d'aquesta activitat simbòlica humana és la nova clau de la investigació filosòfica–, alhora que sosté que la concepció de símbol, i la semàntica filosòfica elaborada a través de la lògica simbòlica i les matemàtiques, no cobreix tota l'àmplia gamma de matisos i significats que aquella noció expressa.

Per aquesta raó va intentar elaborar una noció de símbol més àmplia. En tant que l'activitat simbolitzadora és natural en l'home, considera que fins i tot les mateixes dades sensorials apareixen ja com a símbols, i afirma que la percepció de la forma sorgeix ja del procés de simbolització i procedeix de l'abstracció, que en cap cas considera com a antinatural o forçada, sinó constitutivament natural a l'home. És a dir, segons ella, tot l'edifici del coneixement humà se'ns ofereix, no com una immensa col·lecció d'informes sensorials, sinó com una estructura simbòlica. Allò que caracteritza a l'home no és tant la seva sensibilitat o la seva memòria, sinó la seva immensa capacitat de simbolització, que s'inicia amb la paraula i s'estén cap a una simbolització general de totes les maneres del tractament humà de les coses. Per aquest motiu tots els problemes concernents a l'home radiquen en la noció de simbolització, tant mística com pràctica o matemàtica. Tenint en compte que l'específicament humà és aquesta capacitat de simbolització –que està a la base del llenguatge–, cada forma d'activitat humana està lligada a un sistema de símbols, i la tasca de la filosofia és l'estudi semàntic d'aquests sistemes simbòlics i les seves diverses connexions. Així, la consideració de les dades sensorials com a símbols permet, d'una banda, entendre aquests des d'una perspectiva més àmplia que la contemplada per la lògica i la matemàtica i, per una altra, considerar que tot el conjunt del coneixement humà ha d'entendre's no com una mera sèrie d'informes sensorials, sinó com una estructura de fets, que ja són símbols, i lleis, que són els seus significats. En aquest estudi radica la nova clau de la qual ja hem parlat.

L'activitat simbòlica, a més, no és manifestació de cap esperit humà transcendental, raó per la qual l'estudi d'aquesta activitat ha d'estar allunyat de les concepcions metafísiques idealistes, sinó que és fruit de la pròpia naturalesa humana. El camí d'estudi d'aquesta activitat parteix de l'estudi dels símbols mateixos, no d'una suposada activitat transcendental. Amb això es va allunyar de les primeres influències del pensament de Kant i del de Cassirer, i va iniciar el camí cap a la formulació mateixa de l'experiència com a simbolització.

• Bibliografia:Obres de S.K. Langer