Eudemonisme

(del grec εὺδαιμονια, eudaimonia, felicitat)

Teoria que sosté que la fi de l'acció humana és la felicitat, entesa aquesta com la millor vida que pot viure l'home; eudaimonia és, per aquesta raó, la «vida bona», i es refereix a la qualitat substancial de la vida, no a una simple característica o propietat d'aquesta. Originàriament, doctrina filosòfica grega que pot atribuir-se sobretot a Sòcrates, Plató i Aristòtil, encara que desenvolupada sistemàticament només per aquest últim, especialment en la seva obra Ètica a Nicòmac (veg. text), on l'oposa a la idea d'identificació amb el plaer (veure hedonisme), la riquesa o l'honor, o qualsevol cosa que sigui en alguna mesura material. Per a Aristòtil la felicitat resideix, fonamentalment, en el coneixement (veg. text).