Mètode resolutiu-compositiu

Mètode medieval empleat per trobar un concepte a partir d'un procés de divisió, tal com apareixia, per exemple, en l'anomenat arbre de Porfiri, o també a partir de la classificació de coses en grups diferents, per veure després les característiques comunes. Al primer pas se l'anomenava composició i al segon resolució. Segons alguns autors, això suposava un moment de síntesi (en llatí, compositio) i un moment de resolució o anàlisi (en llatí, resolutio), que semblarien preludiar els dos moments del futur mètode hipoteticodeductiu: formulació de hipòtesi i contrastació d'aquestes. Segons altres autors, aquesta interpretació és un anacronisme. Uns altres afirmen que l'aristotèlic renaixentista Giovanni Zabarella va afegir la resolutio, o reducció d'un fenomen als seus elements fonamentals o als seus principis, a la compositio o síntesi dels raonaments medievals. S'atribueix aquest mètode també a Galileu. En la lògica de Port-Royal, apareix amb el nom de «mètode d'invenció» (anàlisi) i «mètode de doctrina» (síntesi),