Assentiment

Acceptació de la veritat d'un enunciat o proposició, o de la veritat que es considera que conté una doctrina o creença, o conformitat amb el que expressa una norma o un mandat, etc. És, en oposició al consentiment, que pertany a la voluntat, un acte de l'enteniment. Els escèptics grecs ensenyaven la suspensió o abstenció de l'assentiment davant la veritat o la falsedat de tot judici (ὲποχή, epokhé); per l' filosofia escolàstica, l'assentiment és part del judici, i s'expressa mitjançant la còpula, el verb «ser». Encara que l'assentiment sigui d'ordre pròpiament mental, es parla també d'un assentiment moral o real, que no es dóna a la veritat d'un enunciat, sinó a una doctrina moral, religiosa o política, que s'accepta, i amb el qual s'expressa el compromís de la persona sobre aquest tema.