Uniformitat de la naturalesa

Principi que s'invoca com a fonament de la inferència inductiva i que suposa que el curs de la naturalesa es manté sempre el mateix, de manera que el futur ha de semblar-se al passat, atès que a causes semblants segueixen efectes semblants. David Hume va ser el primer a criticar aquest principi, argumentant que tot intent de justificar-lo és inevitablement un raonament circular. La reconstrucció de l'argumentació de Hume pot ser la següent (vegeu el text):

1. Fins al present, observem que hi ha hagut una relació constant de causa i efecte entre determinats fenòmens, raó per la qual suposem que aquesta connexió també es mantindrà en el futur.

2. Aquesta suposició es basa en la nostra creença en el principi que «la naturalesa és uniforme».

3. Però aquest principi no és una veritat de raó, o una relació d'idees, que pugui provar-se mitjançant raonaments deductius. Per tant, serà una veritat de fet, que ha de provar-se com una inferència inductiva.

4. Però si tota inferència inductiva es basa en el principi de la uniformitat de la naturalesa i aquesta, al seu torn, es basa en una inferència inductiva, se segueix que, en la justificació de les inferències inductives, es comet un cercle viciós.

A la dificultat que comporta provar lògicament l'existència de tal principi se l'ha denominat problema de la inducció.