Fisicalisme

En general, la tendència a afirmar que tot s'explica mitjançant processos físics (no biològics o psicològics), o a establir una identitat entre el psíquic i el físic («fisicisme»; vegeu text), o a suposar que la ciència física és el model de coneixement al qual ha d'ajustar-se qualsevol saber.

En la història de la filosofia el fisicalisme és la teoria sostinguda per membres del Cercle de Viena, sobretot Neurath i Carnap, segons la qual el llenguatge bàsic de la física era l'únic apropiat com a llenguatge d'una ciència unificada, raó per la qual tots els enunciats de les ciències, i especialment els de la psicologia, havien de redactar-se com a enunciats de la física. Dit llenguatge tindria les característiques de ser intersensual, això és, que havia de ser el producte de l'observació de diversos sentits; intersubjectiu, és a dir, que significaria el mateix per a qualsevol persona que adoptés els mateixos signes i regles; i universal, a saber, que pel seu mitjà havia de ser possible expressar qualsevol enunciat (ja fora de les ciències de la naturalesa o de les humanes, i tant si es tractava d'enunciats protocol·laris com de hipòtesis científiques més elevades). Els enunciats pertanyents al món psíquic i de les vivències personals oferien especial dificultat a l'hora de ser traduïts a aquest llenguatge fisicalista (vegeu text).