Carnap: el llenguatge fisicalista de la psicologia
De Wikisofia
Tota proposició de psicologia pot formular-se en llenguatge fisicalista. Per dir això en la manera material de parlar: totes les proposicions de psicologia descriuen esdeveniments físics, a saber, la conducta física dels humans i d'altres animals. Aquesta és una tesi parcial de la tesi general del fisicalisme que resa que el llenguatge fisicalista és un llenguatge universal al qual pot traduir-se qualsevol proposició. [...]
Específicament, tota proposició psicològica es refereix a successos físics que tenen lloc en el cos de la persona (o persones) en qüestió; per això, la psicologia resulta una part de la ciència unificada, basada en la física. No volem significar per «física» al sistema de les lleis físiques actualment conegudes, sinó més aviat a aquella ciència caracteritzada pel seu procediment per a la formació de conceptes: redueix tot concepte a relacions de magnitud, és a dir, a una sistemàtica atribució de nombres a punts espaciotemporals; entesa així la «física», podem expressar la nostra tesi –tesi parcial del fisicalisme– de la manera següent: la psicologia és una branca de la física.
| Psicología en lenguaje fisicalista, en A.J. Ayer (ed.), El positivismo lógico, FCE, 1965, p. 171, 203. |
Original en castellà
Toda proposición de psicología puede formularse en lenguaje fisicalista. Para decir esto en el modo material de hablar: todas las proposiciones de psicología describen acontecimientos físicos, a saber, la conducta física de los humanos y de otros animales. Ésta es una tesis parcial de la tesis general del fisicalismo que reza que el lenguaje fisicalista es un lenguaje universal al cual puede traducirse cualquier proposición. [...]
Específicamente, toda proposición psicológica se refiere a sucesos físicos que tienen lugar en el cuerpo de la persona (o personas) en cuestión; por ello, la psicología resulta una parte de la ciencia unificada, basada en la física. No queremos significar por «física» al sistema de las leyes físicas actualmente conocidas, sino más bien a aquella ciencia caracterizada por su procedimiento para la formación de conceptos: reduce todo concepto a relaciones de magnitud, esto es, a una sistemática atribución de números a puntos espaciotemporales; entendida así la «física», podemos expresar nuestra tesis –tesis parcial del fisicalismo– del modo siguiente: la psicología es una rama de la física.