Falsacionisme

La teoria sobre el mètode científic, de Popper,basada en la seva concepció de la ciència com a sistema de conjectures i refutacions, segons la qual una hipòtesi o teoria científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions -cap procediment inductiu- pot establir la confirmació d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí pot determinar-se, mitjançant la refutació o falsació de la mateixa. Imre Lakatos, filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un falsacionisme dogmàtic i un falsacionisme metodològic.

El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com Ayer, Kuhn i Nagel, i que suposa l'afirmació fonamental que la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutar-les. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una versió ingènua, atribuïble a Popper, i una versió refinada, la del propi Lakatos (veure text), que admet una certa acceptabilitat o una certa verificabilitat de les hipòtesis.