Georges Dumézil

Lingüista i antropòleg francès. Va néixer a París el 4 de març de 1898. Va estudiar sánscrito i lingüística. Va ser lector a la universitat de Varsòvia en 1921, i professor en la d'Istanbul entre 1925 i 1931, època en la qual va aprofundir els seus estudis sobre les llengües del Caucas. El curs 1931-32 ho va passar com a professor a la universitat d'Upsala, on va estudiar l'escandinau antic. De tornada a París, en 1933, accedeix a un lloc de professor de l'assignatura de mitologia comparada, creada especialment per a ell. Posteriorment, obté la càtedra de civilització indoeuropea.

Com a estudiós de la mitologia comparada, Dumézil va canviar la forma tradicional d'entendre els mites, als quals analitza estructuralment i els posa en relació amb la societat que els genera. A partir dels seus estudis es destaquen elements estructurals comuns en tots els mites d'origen indoeuropeu que, segons ell, s'articulen en tres elements complementaris: a) sobirania, b) força física i c) fecunditat, que reprodueixen les tres funcions socials bàsiques de les societats indoeuropees: el sacerdot, el guerrer i l'artesà (les tres classes socials de les quals parla Plató en la República). Aquesta representació trifuncional apareix també en el panteó dels déus de l'antiga Roma. A més dels seus estudis sobre els mites, Dumézil va estudiar també altres aspectes de la fenomenologia i la història de les religions, i va avalar els estudis d'Mircea Eliade en aquest camp.

• Bibliografia:Obres de Georges Dumézil