Nicola Abbagnano

Filòsof italià, nascut a Salern, professor de filosofia a les universitats de Torí i Nàpols. És considerat el representant principal de l'existencialisme italià. Sosté un «existencialisme positiu», que contraposa al «existencialisme negatiu» -representat per la línia tradicional de Kierkegaard, Heidegger, Jaspers i Sartre-, i del com es diferencia per concebre d'una forma positiva l'existència humana, no com a negació, angoixa i res, sinó com a possibilitat o potencialitat, no eximeix de problematicitat, de realitzar-se a si mateixa. En interessar-se per les condicions reals en què aconsegueix l'home realitzar les seves potencialitats s'apropa a la temàtica del neopositivisme europeu i del pragmatisme americà. Va ser un dels fundadors del Centre d'Estudis Metodològics.

La seva obra de major importància és Estructura de l'existència (1939). Són coneguts i àmpliament difosos els seus tres volums de Història de la filosofia (1946), als quals últimament s'han afegit dos més (continuats per Giovanni Fornero), i el seu Diccionari de filosofia (1961).