Rudolf Otto

Filòsof i teòleg alemany. Va néixer a la ciutat alemanya de Peine (prop de Hannover) i va morir a Marburg. Va ser professor a les universitats de Gotinga (1904), Breslau (1914) i Marburg (des de 1917 fins a la seva jubilació en 1929).

En contra de tota aproximació merament antropològica a la religió, com havien fet Feuerbach i Marx, i en contra també de la teologia dialèctica de Karl Barth, Otto –molt influenciat per Kant, Schleiermacher, de Wette i Fries–, centra la seva reflexió teològica sobre la possibilitat d'aprehendre l'essència de la religió, i poder-la presentar conceptualment. La possibilitat d'un accés al diví a través de la raó és, doncs, la idea directriu del seu pensament.

Si Kant havia declarat que la seva filosofia crítica posava límits a la raó per a obrir camins a la fe, Otto considera l'existència del sentiment entre el saber i la fe. I és en l'estudi del sentiment que Otto veu la possibilitat d'aprehendre l'essència de la religió. Això li condueix cap a una psicologia religiosa i cap a una teologia del sentiment, que remet a una nova noció de raó pura diferent de la raó pura teòrica i la raó pràctica. Per a ell, el sentiment i, especialment, el sentiment religiós basat en la noció del sagrat és un a priori, ja que no pot remetre's a l'experiència ni pot ser comprès des d'un altre àmbit. El numinós és la categoria del sagrat, prescindint de qualsevol altra determinació, i apareix com un sentiment específic que ens remet a la condició de sentir-nos éssers creats. A partir del numinós sorgeixen els sentiments de l'espant davant el sagrat: el mysterium tremendum davant la maiestas augusta que emana de l'enorme poder del Ser suprem; el temor religiós davant el mysterium fascinans que desplega l'energia i plenitud perfecta de l'ésser. D'això, Otto conclou que l'experiència religiosa no pot reduir-se realment a esquemes racionals o expressar-se en un llenguatge discursiu, ja que implica tota una experiència del ser que no pot expressar-se. L'estudi del numinós, com a categoria a priori del coneixement que l'home té del diví, és l'aspecte més rellevant de la seva obra.

Entre les seves obres destaquen: El sagrat (1917) i Estudis relatius al numinós (1923).

Ve. text sobre el concepte del sagrat i el numinós