Pietro Pomponazzi

(Pietro Pomponazzi)

(Peretto Mantovano)

També anomenat Peretto Mantovano, per haver nascut a Màntua, filòsof renaixentista de tendència aristotèlica i opinions molt controvertides, que pertany a l'anomenada escola de Pàdua, i que primer va ensenyar a Pàdua i després en Ferrara i Bolonya, on va morir. En la seva obra Sobre la immortalitat de l'ànima (1516), sosté que l'ànima és la forma del cos físic orgànic, raó per la qual, malgrat «fer olor d'inmaterialidad», i ser intermèdia entre el material i l'immaterial, per dignitat, pereix amb ell. L'absència d'immortalitat en l'home no és cap obstacle per a la fonamentació d'una ètica, perquè la virtut es basta a si mateixa per a ser compresa, i la veritable qüestió en aquests assumptes no és la immortalitat, sinó la llibertat humana. De la llibertat humana s'ocupa en la seva obra més extensa, De fato [Sobre el destí] (cap a 1520), on tracta del destí, la llibertat i la predestinació; en ella té molt en compte les opinions dels estoics.

En plena conseqüència amb el seu aristotelisme, entén la naturalesa des d'una perspectiva naturalista i critica la intervenció de forces no naturals, com les que dóna per suposades l'astrologia, en l'esdevenir de les coses naturals, tema del que s'ocupa en la seva obra De Naturalium effectuum causis sive d'incantationibus [Sobre les causes de successos naturals, o sobre els encantaments] (ca.1520). Les seves obres van obtenir gran difusió, fins que la nova manera d'entendre la naturalesa de la ciència moderna va disminuir l'interès per Aristòtil, de qui d'altra banda ell deia que, si calia triar entre Aristòtil i l'experiència, triava l'experiència.