Idéologues, els

Grup de filòsofs francesos, liderats per Destutt de Tracy i Cabanis que van desenvolupar una «ciència de les idees», a la qual van denominar «ideologia», el fonament de la qual remeten a les teories de Locke i Condillac. Aquesta ciència consisteix en l'anàlisi o descomposició de les idees en les sensacions en què s'originen. Destutt la va considerar una «zoologia» i Cabanis una «fisiologia».

Aquest plantejament de les seves teories aparentment abstracte implicava afirmacions de tipus pràctic, com la llibertat de l'home per decidir pel seu compte la veritat o la falsedat dels enunciats, inclosos els de moral, sense haver de recórrer a l'autoritat, un esperit de reforma de la societat i una vigorosa defensa de les llibertats civils i polítiques. Napoleó va veure en ells un perill polític i va prohibir primer els seus ensenyaments en la Deuxième Classe,o departament de ciències morals i polítiques de l'Institut National, i després (1802-1803) va perseguir l'organització, acusant-los despectivament de ser ideòlegs.