Émile Boutroux



Filòsof espiritualista francès especialitzat en epistemologia. Professor a Montpeller, Nancy, en l'École Normale Supèrieure i en la Sorbona. Membre de l'Acadèmia de Ciències Socials i Polítiques, i de l'Acadèmia francesa.

El text de la seva tesi presentada en 1874, publicada com De la contingència de les lleis de la naturalesa, és la seva obra principal. En aquesta obra, Boutroux analitza la noció de necessitat des d'un doble punt de vista: epistemològic i metafísic. Distingeix entre la necessitat lògica i la necessitat causal, i sosté que no existeix una necessitat absoluta, relativitzant fins i tot la noció de necessitat lògica. En realitat solament es verifica una necessitat de fet que s'estableix mitjançant la raó i la inducció, i que procedeix –com tota la ciència–, del postulat bàsic d'aquesta, a saber, el del principi de la conservació de l'ésser, ja que la permanència és el pressupost de tot estudi de la naturalesa i del canvi. A aquest postulat fonamental de la ciència, i ja que el coneixement s'efectua en l'estrat superior de la naturalesa (l'ésser humà), s'ha d'afegir el postulat d'un pensament creador. D'aquesta manera, Boutroux assenyala que el veritable coneixement no proporciona la naturalesa dels éssers, sinó la seva història: l'ésser concret no pot tancar-se en la forma matemàtica. Seguint a Comte assenyala també que els diversos ordres de la naturalesa són irreductibles entre si: cada ciència ens revela un ordre irreductible als altres. La matèria (ordre químic), el món orgànic (ordre biològic) i el món de l'home (ordre espiritual) són irreductibles entre si, ja que hi ha elements nous que no poden explicar-se apel·lant a l'ordre inferior, ni un ordre inferior pot produir un de superior. Per això, i ja que la contingència habita en el fons de la naturalesa, la noció de necessitat expressa simplement una necessitat de fets: és una traducció al llenguatge lògic de l'acció divina sobre les criatures. D'aquesta manera, Boutroux considera la necessitat com un símbol material de l'obligació moral, i la contingència, al seu torn, com la condició de la llibertat.

Va estudiar també les relacions entre ciència i religió, considerant la raó com el punt intermedi entre la naturalesa i Déu. Però la ciència no és reductible a la religió ni viceversa. D'altra banda, defensa una religiositat allunyada de tota classe de dogmes i institucions, la qual cosa el va convertir en precursor del corrent conegut com a modernisme .

El pensament de Boutroux, obertament oposat al cientifisme, ha estat considerat precursor de la filosofia de Bergson, i ha estat desenvolupat pel bergsonià E. Le Roy.