Heteronomia

(del grec heterónomos, dependent d'un altre)

Característica que Kant atribueix a aquella moralitat no prou basada en la racionalitat humana, pel fet que no es determina a si mateixa, això és, que no s'assumeix per només el respecte a la llei moral, sinó per l'interès d'aconseguir, pel seu mitjà, finalitats i objectes exteriors a ella. Tal interès mai pot ser una raó universal per a obrar i, per aquesta raó, remet a una moralitat que Kant no creu digna de l'home (veg. text). La característica oposada és l'autonomia.