Kant: l'heteronomia

Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent de l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per aquesta raó, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'alguns dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, l'heteronomia. No és llavors la voluntat la que es dóna a si mateixa la llei, sinó que és l'objecte, per la seva relació amb la voluntat, l'encarregat de donar tal llei. [...] Aquesta relació no fa possibles més que imperatius hipotètics, tals com he de fer això o allò altre perquè vull alguna cosa.

Fundamentaciónde la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 120-121).