Mal, el (problema del)

(del llatí malum, malament, de malus, malvat)

Dany o sofriment, que es dóna en molt diversos àmbits; es parla per això de mal físic, psíquic, moral, metafísic i religiós, encara que poden reduir-se a dues classes: mal físic i malament moral. El mal moral és la lliure decisió humana d'actuar contra el bé. El mal físic és el dolor o sofriment, en totes les seves formes, al món. Es diu problema del mal a la difícil explicació de l'existència del mal (físic o moral) al món, en el cas que aquest ha estat creat per Déu, infinitament bé i omnipotent, que a més ho conserva amb la seva providència (vegeu la cita). La tradició filosòfica d'orientació cristiana va constituir la teodicea, o «justificació de Déu», com a part de la filosofia destinada a poder explicar la presència simultània dels dos extrems del problema: Déu i el mal.

El maniqueisme, religió fundada pel persa Mani, o Ragis, en el s. III d. de C., i les doctrines del qual es van barrejar amb les de la gnosi, fins al punt de ser considerada la seva fase final, explica l'existència del mal atribuint-la al principi del mal, o de les tenebres, o també a la hyle, matèria.

De Agustí d'Hipona prové la clàssica noció metafísica del mal, pròpia de bona part de la filosofia de tradició cristiana, entès com a «privació del ben».

Normalment la filosofia ho considera un absurd i la teologia, un misteri.