Pietisme

Corrent religiosa creada per l'alsaciano Philipp Jakob Spener (1634-1705), dins del luteranisme, o de l'església evangèlica, que es caracteritza per la importància donada a la conversió interior, a la pietat viscuda interiorment i d'una manera intimista, a la unió entre els fidels, a la comunitat i a l'experiència religiosa en general, enfront d'una pràctica formalista i individualista de la religió influïda pel racionalisme. Va fomentar una perspectiva de la religió viscuda des del sentiment i el rigorisme moral, més que des de les pràctiques externes i les formulacions doctrinals, i la seva institució i difusió va representar una crítica a la manera de viure la religió a l'església luterana. La ciutat de Halle, amb la seva universitat fundada en 1694, i Königsberg –ciutat natal de Kant – van ser els grans centres dels teòlegs i filòsofs pietistes a Alemanya. Kant, format en una família pietista, va assistir de l'any 1732 al 1740 al Collegium Fridericianum, d'orientació pietista. Händel, Bach, Schiller, Goethe i Rousseau, entre d'altres, van rebre influències del pietisme.

Schleiermacher, pietista de jove, descriu en el seu segon Discurs sobre la religió (1789) un concepte de religió molt proper al pietisme.