Experiència religiosa

La religió subjectivament viscuda, com a conjunt d'experiències o vivències psíquiques, l'objecte específic de les quals experimentat és el sant o el diví. El propi de l'experiència religiosa, que la distingeix de qualsevol altra, és que representa la percepció d'alguna cosa viscuda com transcendent a la pròpia vivència. És un fenomen complex amb elements racionals i irracionals, amb elements cognoscitius i afectius. El seu aspecte problemàtic estreba que es discuteix si aquesta referència al transcendent és objectiva o purament subjectiva, és a dir, il·lusòria.

El llibre, El sant (1917), de Rudolf Otto (Cf. R. Otto, Lo santo, Aliança, Madrid 1980.) és un intent de justificació de la religió des de la vivència religiosa, entesa com una «predisposició» interior a experimentar i percebre el «numinós» –que descriu com el sant, temible i fascinant–, que constitueix l'element a priori de la religió –la seva condició de possibilitat– i lloc on es manifesta el sant, que és alguna cosa que està més enllà del mer sentiment religiós (vegeu el text).