Esperits animals

Suposats fluids i corrents nerviosos amb què l'anatomia dels s. XVII i XVIII, segons la hipòtesi mecanicista, intentava explicar les relacions, o l'interaccionisme, entre la ment i el cos (veg. text 1 , text 2 i text 3 ), i als quals recorren també els filòsofs d'aquesta època. L'expressió prové de la doctrina sobre els humors o esperits (pneuma) de Claudi Galè (s. II d. de C.) i la seva escola mèdica, que els distingeix en naturals, vitals i animals. Descartes atribueix a la glandula pineal la regulació de la circulació dels esperits animals.