La glàndula pineal segons Descartes

En el context del seu dualisme psicofísic, Descartes va considerar la glàndula pineal, «una petita glàndula situada cap a la meitat de la substància del cervell», únic òrgan imparell en el cos humà, com el nexe d'unió entre l'ànima i el cos en la qual interacciona la ment amb els esperits animals, que a través de la sang i els nervis relacionen el res cogitans amb el cos o res extensa, orienta el moviment i influeix sobre l'ànima. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisis conté cèl·lules pigmentarias que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de l'hormona melatonina, que regula els ritmes vitals i els estats de somni)

Vegeu paral·lelisme psicofísic, esperits animals.