Enric de Gant

Filòsof i teòleg escolàstic belga (nascut a Gant, París o Tournai). Va ser sacerdot secular i va ensenyar a París des de 1267 fins a la seva mort; en 1277 va formar part de la comissió que va condemnar 219 tesi aristotèlic-àrabs (també tomistes). El seu pensament filosòfic és més aviat eclèctic; intenta una síntesi entre doctrines aristotèliques, agustinianes i d'Avicenna, encara que alguns autors li atribueixen originalitat de pensament.

Va rebutjar la distinció real entre essència i existència, defensada per Tomàs d'Aquino i Egidi Romà. Duns Escot li deu algunes de les seves teories més peculiars. Les seves obres principals són: 15 Quodlibetos i la Summa Theologica,inacabada.