Egidi Romà

(Gil de Roma)

Filòsof i teòleg italià, nascut a Roma, conegut també com a Gil de Roma. Va pertànyer a l'ordre dels ermitans de sant Agustí, va ensenyar a la universitat de París, de 1285 a 1291, i en 1295 va ser nomenat arquebisbe de Bourges. Escolàstic de tendència aristotèlica i tomista, va sostenir la distinció real entre essència i existència, i un realisme moderat en el problema dels universals, afirmant que les coses són, d'una banda, intrínsecament singulars i, per l'altre, extrínsecament universals, és a dir, per «denominació extrínseca». Va mantenir, a més, una certa postura antifilosòfica –dins de la controvèrsia general medieval de les relacions entre fe i raó–, testificada per una obra amb el títol de D'erroribus philosophorum [Sobre els errors dels filòsofs].

En la disputa entre el poder del papa i el de l'emperador, sorgida entre Bonifacio VIII i Felipe el Bell, al començament del s. XIV, Egidi Romà pren la defensa del poder papal amb De potestate ecclesiastica sive de summi pontificis potestate (1301) [El poder eclesiàstic o el poder del summe pontífex], obra que serveix de fonament teòric per a la butlla pontifícia Unam Sanctam,que subordinava el poder temporal de l'emperador al del papa.